Les llimones cassolanes

Metimna, atrafegada, com mou la cara encesa

damunt el voleiar dels braços i el vestit.

El dinar es cou, es veu lluir la roba estesa

i ja a la cantonada és Licas, el marit.

Liceni trenca un vidre. Naïs s'esmuny, plorosa.

Llavores, arrambant-se al mur i amb passes lleus,

amb una revolada cruel i una amorosa

ha restablert Metimna la pau, que amen el déus.

Cansada, pren la copa de bella transparència

on juguen aires, núvols, solcant un blau camí,

i riu, sabent que a l'aigua mesurarà amb ciència

el raig de la llimona, la mel de romaní.

I beu, dant a l'entorn les últimes mirades.

La llum en el cristall, esparvilladament,

damunt sa cara es mou i l'omple de besades

i li fa cloure els ulls, repòs de tant d'esment.

Aquest poema pertany al llibre dels Fruits saborosos (1906) que, a partir de diferents fruits i diferents escenes quotidianes, aconsegueix introduïrnos en el noucentisme. El tema principal és l'ideal de la dona com a mestressa de casa.

El poema ens parla d'una dona casada, que es diu Metimna i es troba a la cuina de casa seva fent el dinar, poc abans que el seu marit arribi de treballar a casa. Aquesta escena ens situa a la primera estrofa. 

La segona estrofa del poema diu que els dos fills de la parella estan fent malifetes i el nen(Licenci) trenca un vidre i la nena (Naïs) arrenca a plorar. La figura de la mare torna a aparèixer i restableix la pau. En aquesta estrofa podem destacar un matís i es que la dona es la que està satisfeta en tenir la casa, els nens i tot el que està de la seva mà, en ordre.

La tercera estrofa diu que Metimna, la protagonista, beu un got d'aigua al qual li afegeix un rajolí de llimona, i es relaxa fins que acaba dormint-se i així conclou el poema de Josep Carner.

El fet que Carner esdevingui l'escena en el día a día té una intenció i es que evita l'abstracció i es defensa la possibilitat de ser més lliure i original alhora de poetitzar sobre qualsevol cosa, ja que una llimona no té valor poètic. Aquest procest intencionat provoca que la vida quotidiana quedi totalment desrrealitzada i que el poeta pugui crear una quotidianitat ideal. 

La mètrica del poeta és la següent: Quatre quartets de versos alexandrins (alguns de 13 síl·labes, que s'han d'anomenar com si comptessin 12, fenòmen que s'anomena cesura. Els versos són encadenats i de rima consonant. Alterna rima masculina i rima femenina.