L'escena del començament del conte se situa a l'habitació del protagonista, el qual se sent molt engoixat, té ansietat i claustrofobia i a partir d'aquest moment comença a descriure amb detall tot el que els seus aprecien. Gran part del conte roman explicant tot el que veu i de cop i volta el protagonista veu des d'una galeria llunyana una mans independents del cos que maten de manera violenta un insecte, un borinot. Molt sorprès es deixa guiar per la curiositat i arriba a la galeria on l'atèn una noia jove russa. Era una jove amb pell blavosa i el cabell dividit en dos cantons. Després la noia comença a explicar-li la procedència d'aquestes mans. Aquestes mans independents eren del seu oncle taumaturg, el qual va haver de deixar d'exercir la taumaturgia a causa del bandejament de la revolució russa. El seu oncle va morir en l'intent de creuar la frontera i les mans van quedar cadascuna en una part de la frontera i la seva nevoda les va agafar. El protagonista molt sorprès no s'acaba de creure que aquestes mans determinin el nostre destí i encomanen o bé la mort o la bogeria. De manera que un dia qualsevol li roba les mans a la russa i les enduu a una maquina de escorxar carn on les tritura i seguidament les hi dona a un gos perquè se les menja. El protagonista s'adona que mai s'havia sentit tan lliure, tan bé.
Aquesta crònica toca el tema de la Rússia feudal, en la que la taumatúrgia era un tema important, una realitat.
