Quan ella dorm el gaudi somnolent
passant per la finestra sóc el vent,
i tot és com un alenar florit.
Quan ella dorm i sense fer-hi esment
tomba a les grans fondàries de l'oblit,
l'abella so que clava la roent
agulla -fúria i foc- en el seu pit.
La que era estampa, encís i galanor
i moviment ambigu, és plor i crit.
I jo, causa del dol, de la dolçor
en faig lasses delícies de pecat,
i Amor, que veu, ulls closos, el combat,
s'adorm amb un somriure embadalit.
Aquest poema de Rosselló-Pòrcel simbolitza la joventut i el canvi de la infància a l'adolescència. En la primera estrofa, es fa referència a la infància, aquella dolça i feliç, tranquil·la i un tant despreocupada...Un dia qualsevol sen's presenta aquest canvi, aquesta nova etapa, a la que sigui com sigui ens hi hem d'enfrentar. Rosselló interpreta aquest canvi, aquest pas endavant en la segona estrofa quan diu: "quall ella dorm i sense fer-hi esment, l'abella so que clava la roent, agulla-fúria i foc- en el seu pit". En la tercera estrofa l'autor expressa el dol, el malestar que, aquest canvi, sense avís previ ens causa inseguretat i incertesa. L' última estrofa representa la nena, ja dona, quan s'en va a dormir i, es que, Cupido, el Déu del amor li ha llançat la fletxa i això ha despertat en ella nous sentiments, noves experiències i així doncs, esmenta el següent: "en faig lasses delícies de pecat" ja que es presenta aqui la seva inseguretat, pero se suposa que ja ha comprobat aquestes noves sensacions. Tot i això, el poema acaba de forma positiva, i es que de vegades, el fet de fer coses prohibides, té la seva part "bona" i picaresca".
